Pastor australià

BREU RESUM HISTÓRIC DEL PASTOR AUSTRALIÀ

Tot i que existeixen moltes teories sobre l’origen del pastor australià, aquesta raça, tal i com la coneixem a l’actualitat, es va desarrollar als Estats Units. El pastor australià rep el seu nom degut als gossos pastors d’ovelles vascos, els cuals van arrivar als estats Units procedents d’Austràlia cap l’any 1800. La popularitat del pastor Australià va augmentar constantment amb el auge de l’equitació de l’oest just després de la Segona Guerra Mundial, donant-se a conèixer al públic en general a través de les marrades, concursos hípics i espectacles televisius.

La seva personalitat versàtil i entrenable va fer que es considerés un complement molt valoraat a les granges i als ranxos nort americans. Els grangers americans van continuar el desenvolupament de la raça, mantenint la seva versatilitat, la aguda inteligència, el seu fort instint de ramat i el seu aspecte atractiu, que originalment va guanyar la seva admiració. Tot i que, cada individu és únic pel seu color i les seves marques, tots els pastors australians mostren una devoció insuperable per les seves famílies. Tants atributs han garantitzat la popularitat del pastor australià.

ESTÀNDAR DE RAÇA

Aparença general

El pastor australià és un gos ben balancejat, lleugerament una mica més llarg que alt, de tamany i ossamenta mitjana i un color que ofereix varietat i individualitat. Es atent i animat, flexible i àgil, sòlid i musculós sense ser tosc. Poseeix un pelatge de llargada moderada i lleugerament aspre. *1 La seva cua ha de ser tallada o bé curta de forma natural (nbt).

Proporcions Importants

Agafant la mesura desde l’esternon fins a la part posterior de la cuixa i desde la creu al terra, els pastor australià és una mica més llarg que alt. Constitució sòlida amb ossamenta moderada. L’estructura corporal del mascle reflexa masculinitat sense ser pesat, les femelles tenen aspecte femení sense ser d’ossamenta lleugera.

Temperament / comportament

El Pastor Australià  és un gos treballador i intel.ligent amb un fort instint com a guardià i com a gos de pastoreig. Es un lleial company i poseeix resistència per a treballar tot el dia. Amb una disposició uniforme, poseeix una naturalesa bondadosa, poques vegades és busca- raons. Pot resultar una mica reservat quan coneix algú per primera vegada.  Qualsevol mostre de timidesa, por o agressivitat ha de ser severament penalitzada.

Cap

El cap és de tall net, fort i prim. El seu tamany global ha d’estar ben proporcionat al cos.

Regió Craneal

  • Crani: en la seva part superior és aplanada o lleugerament convexa. Presenta una pertuverància occipital lleu. La seva longitud i amplada són iguals.
  • Stop: Moderat i ben definit.

Regió facial

  • Trufa: Els exemplars de color negre i blau mirlo la tenen pigmentada de negre, els exemplars roig tricolor i roig mirlo la tenen pigmentada de color marró o fetge (així com els llabis).
    Els de color mirlo sel’s permet que tinguin petites taquetes roses, no obstant aquestes no haurien de superar el 25% de la trufa en gossos de més d’un any d’edat, la cual es considera falta greu.
  • Musell: Té la mateixa longitud o és una mica més curt que el crani, vistos lateralment, la linea superior del crani i del musell formen plans paral.lels, dividits per un stop moderat, però ben definit. El mosell s’afina poc desde la base a la punta, i la punta es lleugerament arrodonida.
  • Dents: Té la mateixa longitud o és una mica més curt que el crani, vistos lateralment, la linea superior del crani i del musell formen plans paral.lels, dividits per un stop moderat, però ben definit. El mosell s’afina poc desde la base a la punta, i la punta es lleugerament arrodonida.
  • Ulls: Té la mateixa longitud o és una mica més curt que el crani, vistos lateralment, la linea superior del crani i del musell formen plans paral.lels, dividits per un stop moderat, però ben definit. El mosell s’afina poc desde la base a la punta, i la punta es lleugerament arrodonida.
  • Expressió: Intel.ligent i atenta, alerta i entusiasta, la mirada ha de ser aguda, però amistosa.
  • Orelles: Intel.ligent i atenta, alerta i entusiasta, la mirada ha de ser aguda, però amistosa.

Cos

  • Linia superor: l’espatlla és recta i forta, anivellada i ferma desde la creu fins al maluc.
  • Grupa: moderadament descendent.
  • Pit: no és ample, però és profund, de manera que el punt més baix troba el colze.
  • Costelles: ben arquejades i llargues, no forman tòrax de tonel ni tampoc són planes. Linia inferior: moderadament deprimit.

Cua

Recta, naturalment llarga o naturalmente curta, quan és amputada, (en els països on és permès), quan és naturalment curta la longitud no ha d’excedir dels 10cm.

Extremitats anteriors

  • Espatlla: Les escàpules són llargues, planes, molt properes una amb l’altre a la creu.
  • Braços: Han de tenir relativament la mateixa longitud que l’escàpula, formen un àngle recte aproximat a l’espatlla amb els membres anteriors rectes, perpendiculars al terra. Avantbraç: rectes i forts. Els ôssos són forts de forma més aviat ovalada que arrodonida. Metacarp: de longitud mitja i lleugerament inclinats. Els asperons anteriors han de ser extirpats.
  • Peus anteriors: Ovalats compactes, amb dits ben units i arquejats, els coixinets són gruixuts i resistents.

Membres posteriors

L’amplada dels membres posteriors és igual a l’amplada dels membres anteriors a nivell de l’espatlla. L’angulació de la pelvis amb la cuixa correspon a l’angulació de l’escàpula amb el braç formant un angle recte aproximat.

  • Genolls: Ben definits.
  • Articulacions tibio_tarsianes: moderadament inclinades.
  • Garrons: curts perpendiculars al terra i paral.lels entre si quan són vistos desde darrere. Sense esperons posteriors.
  • Peus: Ovalats, compactes, units entre si i arquejats, els coixinets són gruixuts i resistents.

Moviment

El pastor australià poseeix un moviment suau, lliure i fàcil. Exhibeix una gran agilitat de moviments amb una gambada ben balancejada que abarca bé el terreny. Els membres anteriors i posteriors es mouen rectes i paral.lels amb una lkinia central del cos. A mesura que augmenta la velocitat els peus (anteriors i posteriors) convergeixen cap a la línia del centre de gravetat del gos, mentre que l’espatlla es manté ferma i nivellada. El pastor australià ha de ser àgil i capaç de canviar la direcció o alterar el moviment instantaneament.

Mantell

  • Pèl: El pèl és de textura mitja, desde llis a ondulat, resistent al clima i de mitja llargada. La quantitat de la capa interna varia depenent de les variacions del clima. El pèl és suau i curt al cap, orelles, part anterior dels membres anteriors i per sota dels garrons. La part posterior dels membres anteriors i els “pantalons”, estàn moderadament coberts de plumes. presenten una melena i un collar moderat, més pronunciat en els mascles que en les femelles. El pelatge atípic és una falta greu.
  • Color: Blau mirlo, negre, roig, roig mirlo tots amb o sense marques blanques i/o marques foc (color coure), sense cap ordre preferent. La linia de pels del collar de color blanc no ha de sobrepassar la linia de pell a l’altura de la creu. Es aceptable el color blanc en el coll (ja sigui parcial o complet), pit, m embres, part inferior del mosell, una tira al cap i una extenció blanca desde la regió inferior de 10cm fins a dalt mesurada a partir d’una linia horitzontal a partir del cotze. El color blanc en el cap no ha de predominas i els ulls han d’estar completament rodejats per color i pigment. Els exemplars color mirlo es tornen característicament més foscos al avançar l’edat.

Mida

L’alçada preferent en mascles és de 51-58 cm i de 23 a 27 kg, en femelles és de 46-53 cm i de 18 a 23 kg. La qualitat no ha de ser sacrificada a favor de la mida.

Faltes greus

  • Orelles parades. mantell no tipic.
  • Faltes desqualificants: Agressivitat o extrema timidessa.
  • Qualsevol gos mostrant anormalitats físiques o de comportament ha de ser desqualificat.
  • Prognatisme, enognatisme superior a 1/8 pulgades. Pèrdua de contacte causada per incisius centrals curts en una mossegada correcte, no ha de ser jutjada com a prognatisme inferior. Les dents trencades o perdudes per accident no han de ser penalitzades.
  • Presencia de taques blanques al cos, el que significa color blanc en el cos entre la creu i la cua, als costats entre els colzes i la part posterior dels mambres posteriors en tots els colors N.B
  • Els mascles han de tenir els testicles d’aparença normal, completament descendits a l’escrot.

Nomès els gossos funcionalment i clinicament saludables, amb la conformació tipica de la raça, seràn aptes per a la cría.