Ni princeses ni guerrers.
Sovint per pròpia inèrcia caiem en certs estereotips i segons aquests donem per fet que, per exemple: un mascle “ha de ser” per norma general: més gros, dominant, territorial, fet a la seva, inclús agressiu amb altres mascles, en canvi, una femella “serà”: més petita, dolça, de vincle estret amb el/la guia, més fàcil de manipular.
Doncs en aquesta raça hem pogut veure de tot, i us podem assegurar que el temperament el donarà l’individu en sí independentment del sexe.
Per exemple, hi ha femelles molt afectuoses, dominants i reactives a la vegada, en canvi, hem vist mascles molt socials, tranquils, segurs i afables.
Repetim el de sempre, genètica + selecció + educació.
