El Pastor Australià

La història de la raça

Tot i que existeixen moltes teories sobre l’origen del pastor australià, aquesta raça, tal com la coneixem en l’actualitat, es va desenvolupar als Estats Units.

El pastor australià rep el seu nom a causa dels gossos pastors d’ovelles bascos, els quals van arribar als Estats Units procedents d’Austràlia cap a l’any 1800.

La popularitat del pastor Australià va augmentar constantment amb l’auge de l’equitació de l’oest just després de la Segona Guerra Mundial, donant-se a conèixer al públic en general a través de les marrades, concursos hípics i espectacles televisius.

La seva personalitat versàtil i entrenable va fer que es considerés un complement molt valorat a les granges i als ranxos nord-americans.

Els grangers americans van continuar el desenvolupament de la raça, mantenint la seva versatilitat, l’aguda intel·ligència, el seu fort instint de ramat i el seu aspecte atractiu, que originalment va guanyar la seva admiració.

Tot i que, cada individu és únic pel seu color i les seves marques, tots els pastors australians mostren una devoció insuperable per les seves famílies.

Tants atributs han garantit la popularitat del pastor australià.

L'Estàndard del Pastor Australia`

L'estàndard de la raça són criteris específics que defineixen les característiques físiques i de comportament desitjades per a aquesta raça. A través de l'adherència als estàndards, es busca assegurar la preservació i la millora de la raça, garantint que cada Pastor Australià sigui una representació fidel del seu perfil únic i versàtil.

Aparença General

El pastor australià és un gos ben balancejat, lleugerament una mica més llarg que alt, de mida i ossamenta mitjana i un color que ofereix varietat i individualitat. És atent i animat, flexible i àgil, sòlid i musculós sense ser tosc. Posseeix un pelatge de llargada moderada i lleugerament aspre. *1 La seva cua ha de ser tallada o bé curta de forma natural (nbt).

Proporcions Importants

Agafant la mesura des de l’estèrnum fins a la part posterior de la cuixa i des de la creu a terra, el pastor australià és una mica més llarg que alt. Constitució sòlida amb ossamenta moderada. L’estructura corporal del mascle reflecteix masculinitat sense ser pesat, les femelles tenen aspecte femení sense ser d’ossamenta lleugera.

Temperament i Comportament

El Pastor Australià és un gos treballador i intel·ligent amb un fort instint com a guardià i com a gos de pasturatge. És un lleial company i posseeix resistència per a treballar tot el dia. Amb una disposició uniforme, posseeix una naturalesa bondadosa, poques vegades és busca-raons. Pot resultar una mica reservat quan coneix algú per primera vegada. Qualsevol mostra de timidesa, por o agressivitat ha de ser severament penalitzada.

Cap

El pastor australià és un gos ben balancejat, lleugerament una mica més llarg que alt, de mida i ossamenta mitjana i un color que ofereix varietat i individualitat. És atent i animat, flexible i àgil, sòlid i musculós sense ser tosc. Posseeix un pelatge de llargada moderada i lleugerament aspre. *1 La seva cua ha de ser tallada o bé curta de forma natural (nbt).

Regió Creanel

Crani: en la seva part superior és aplanada o lleugerament convexa. Presenta una protuberància occipital lleu. La seva longitud i amplada són iguals.

Stop: Moderat i ben definit.

Cos

- Línia superior: l’espatlla és recta i forta, anivellada i ferma des de la creu fins al maluc.
- Grupa: moderadament descendent.
- Pit: no és ample, però és profund, de manera que el punt més baix troba el colze.
- Costelles: Ben arquejades i llargues, no formant tòrax de tonal ni tampoc són planes.

Línia inferior: moderadament deprimit

Regió Facial

- Trufa: Els exemplars de color negre i blau mirlo la tenen pigmentada de negre, els exemplars roig tricolor i roig mirlo la tenen pigmentada de color marró o fetge (així com els llavis). Els de color mirlo se'ls permet que tinguin petites taquetes roses, no obstant aquestes no haurien de superar el 25% de la trufa en gossos de més d’un any, la qual es considera falta greu.

- Musell: Té la mateixa longitud o és una mica més curt que el crani, vistos lateralment, la línia superior del crani i del musell formen plans paral·lels, dividits per un stop moderat, però ben definit. El musell s’afina poc des de la base a la punta, i la punta és lleugerament arrodonida.

- Dents: Té la mateixa longitud o és una mica més curt que el crani, vistos lateralment, la línia superior del crani i del musell formen plans paral·lels, dividits per un stop moderat, però ben definit. El musell s’afina poc des de la base a la punta, i la punta és lleugerament arrodonida.

- Ulls: Té la mateixa longitud o és una mica més curt que el crani, vistos lateralment, la línia superior del crani i del musell formen plans paral·lels, dividits per un stop moderat, però ben definit. El musell s’afina poc des de la base a la punta, i la punta és lleugerament arrodonida.

- Expressió: Intel·ligent i atenta, alerta i entusiasta, la mirada ha de ser aguda, però amistosa.

- Orelles: Intel·ligent i atenta, alerta i entusiasta, la mirada ha de ser aguda, però amistosa.

Cua

Recta, naturalment llarga o naturalmente curta, quan és amputada, (en els països on és permès), quan és naturalment curta la longitud no ha d’excedir dels 10cm.

Extremitats Anteriors

- Espatlla: Les escàpules són llargues, planes, molt properes una amb l’altre a la creu.

- Braços: Han de tenir relativament la mateixa longitud que l’escàpula, formen un angle recte aproximat a l’espatlla amb els membres anteriors rectes, perpendiculars al terra.

Avantbraç: rectes i forts. Els ossos són forts de forma més aviat ovalada que arrodonida. Metacarp: de longitud mitjana i lleugerament inclinats. Els esperons anteriors han de ser extirpats.

- Peus anteriors: Ovalats compactes, amb dits ben units i arquejats, els coixinets són gruixuts i resistents.

Membres Posteriors

L’amplada dels membres posteriors és igual a l’amplada dels membres anteriors a nivell de l’espatlla. L’angulació de la pelvis amb la cuixa correspon a l’angulació de l’escàpula amb el braç formant un angle recte aproximat.

- Genolls: Ben definits.

- Articulacions tibio_tarsianes: moderadament inclinades.

- Garrons: curts perpendiculars al terra i paral.lels entre si quan són vistos desde darrere. Sense esperons posteriors.

- Peus: Ovalats, compactes, units entre si i arquejats, els coixinets són gruixuts i resistents.

Moviment

El pastor australià poseeix un moviment suau, lliure i fàcil. Exhibeix una gran agilitat de moviments amb una gambada ben balancejada que abarca bé el terreny.
Els membres anteriors i posteriors es mouen rectes i paral.lels amb una lkinia central del cos.
A mesura que augmenta la velocitat els peus (anteriors i posteriors) convergeixen cap a la línia del centre de gravetat del gos, mentre que l’espatlla es manté ferma i nivellada.
El pastor australià ha de ser àgil i capaç de canviar la direcció o alterar el moviment instantaneament.

Mantell

- Pèl: El pèl és de textura mitjana, des de llis a ondulat, resistent al clima i de mitja llargada. La quantitat de la capa interna varia depenent de les variacions del clima. El pèl és suau i curt al cap, orelles, part anterior dels membres anteriors i per sota dels garrons. La part posterior dels membres anteriors i els “pantalons”, estan moderadament coberts de plomes. Presenten una cabellera i un collar moderat, més pronunciat en els mascles que en les femelles. El pelatge atípic és una falta greu.

- Color: Blau mirlo, negre, roig, roig mirlo tots amb o sense marques blanques i/o marques foc (color coure), sense cap ordre preferent. La línia de pèls del collar de color blanc no ha de sobrepassar la línia de pell a l’altura de la creu. És acceptable el color blanc en el coll (ja sigui parcial o complet), pit, membres, part inferior del musell, una tira al cap i una extensió blanca des de la regió inferior de 10 cm fins a dalt mesurada a partir d’una línia horitzontal a partir del colze. El color blanc en el cap no ha de predominar i els ulls han d’estar completament rodejats per color i pigment. Els exemplars color mirlo es tornen característicament més foscos a l'avançar l’edat.

Mida

L’alçada preferent en mascles és de 51-58 cm i de 23 a 27 kg, en femelles és de 46-53 cm i de 18 a 23 kg. La qualitat no ha de ser sacrificada a favor de la mida.

Faltes Greus

- Orelles parades. Mantell no típic.

- Faltes desqualificants: Agressivitat o extrema timidesa.

- Qualsevol gos mostrant anormalitats físiques o de comportament ha de ser desqualificat.

- Prognatisme, endognatisme superior a 1/8 polzades. Pèrdua de contacte causada per incisius centrals curts en una mossegada correcte, no ha de ser jutjada com a prognatisme inferior. Les dents trencades o perdudes per accident no han de ser penalitzades.

- Presència de taques blanques al cos, el que significa color blanc en el cos entre la creu i la cua, als costats entre els colzes i la part posterior dels membres posteriors en tots els colors N.B

- Els mascles han de tenir els testicles d’aparença normal, completament descendits a l’escrot.

Només els gossos funcionalment i clínicament saludables, amb la conformació típica de la raça, seran aptes per a la cria.

Coneix els nostres Pastors Australians

Pastor australià i nens

Pastors australians i nens: una combinació ideal? La importància de la supervisió i l’educació Els pastors australians són coneguts per ser gossos intel·ligents, actius i

Llegir més »